L’Homosexual, calibrant com podia les distàncies que separaven sos ulls
dels innocents pobrets que per sota seu passejaven, vivia en aquell pedestal,
enfollit de despotisme i vanitat eròtica, nodrint-se de la bilis que desprenia
la seua pròpia testa al rumiar —àgil i perenne—com el sentiment l’omplia
d’esperança, com n’era de precís cercar a tothora aquell ronronejar persistent de
l’amor. Veia de ben lluny culs i cames, ànimes en pena i odiades circumstàncies
que, allà baix, tallant l’ombra de la gran columna, on ell mateix es feia dipositar
cada nit havent sopat, desfilaven carregades per homes i no tan homes orats de
desencís però de cap altiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario